La sirena de Fàbrica: Patrimoni de la Comunitat Acústica / La sirena de Fábrica: Patrimonio de la Comunidad Acústica


VAL/ (Castellano más abajo)

El passat 16 d'abril a les 12:15 h del migdia haviem previst, de la mà de la Fundació de la Comunidad Valenciana de Patrimoni Industrial i Moviemnt Obrer de Port de Sagunt, l'enregistrament d'un dels sons més importants i estimats pels veïns d'aquest nucli urbà. Es tracta d'un so de gran valor històric, cultural, social y econòmic que, hui en dia, encara es pot escoltar al Port de Sagunt: la sirena de Fàbrica.

Aquest potent so tenia la funció d'assenyalar, de manera general, el moment del canvi de torn dels treballadors de la 'Compañía Siderúrgica del Mediterráneo', fundada l'any 1917. Amb l'inici de l'activitat de la CSM es va viure un moment d'expansió molt important i es van aixecar alguns dels edificis i construccions més significatives d'aquell periode com el Barri Obrer, la primera construcció de la Nau dels Tallers Generals, la reforma del "Economato" o les Oficines Generals. 

Amb el pas del temps i les generacions, la sirena de Fàbrica, que també va servir com alerta de bombardejos durant la Guerra Civil (1), ha ajudat a modelar i definir una manera de ser i de relacionar-se pròpia de la gent que ha viscut de i per a la industria siderometal·lúrgica. Així, aquest so, que es pot qualificar de Marca Sonora (2) perquè caracteriza i diferencia aquest nucli de la resta de municipis dels voltants, es converteix en element constitutiu de la "Comunitat Acústica" (3).

Amb una intenció molt similar al toc de campanes (4), es a dir: fer d'avis per tota la comunitat assenyalant els moments d'entrada i eixida de la feina (com de missa); aquest senyal acústic, que advertia d'una circumstància estrictament laboral (també sonava 15 minuts abans de l'hora justa com avís previ), es va convertir en un element vertebrador de l'activitat social i familiar del Por de Sagunt. La proximitat de les cases, tant dels eginyers com dels obrers, a la Fàbrica i la vinculació de totes les famílies a la CSM ajuda a entendre com la sirena marcava el ritme de la vida quotidiana de totes i cada una de les persones que romanien en l'àrea d'influència d'una sirena que, quan el vent ho afavoria, es podia sentir en nuclis propers com Canet d'En Berenguer o el raval de Sagunt

Després de la reconversió industrial dels anys 80 va deixar de sonar aquest element central del dia a dia de les persones que, al llarg de les seues vides, duna manera o l'altra, havien de seguir el ritme dels torns de la Fàbrica. Amb aquell silenci es perdia un so amb un gran valor significatiu i es transformava el paisatge sonor del Port de Sagunt fins que, ja en l'actualitat, la sirena es fa sonar com al començament de les visites guiades que organitza la Fundació al Forn Alt núm. 2.

Un so amb un marcat caràcter social i identitari

Aquest treball d'enregistrament de camp tracta d'assenyalar la importància i la simbologia que pot arribar a assolir aquest so pels veïns i veïnes del Port de Sagunt com a forma d'evidenciar el vincle indissoluble que hi ha entre la gent del Port i la indústria. I no només la sirena en si mateixa, perquè sirenes hi ha a molts parcs industrials. El que ens interessa destacar és el fet que aquell so d'aquella (també d'aquesta) sirena s'estenia (abans més que ara) per tots els racons del nucli urbà per marcar el ritme de la vida de totes les persones que vivien i treballaven al Port de Sagunt. Per això, el que hem volgut representar és la importància social i identitària que aquest so va anar guanyant, més enllà de l'us pròpiament industrial i laboral que se li atribueix en el seu origen.

Per aquest motiu, per fer el enregistraments es van seleccionar quatre punts representatius dels orígens d'aquest nucli urbà i significatiu tant des d'un punt de vista historic i urbanístic, com des de la perspectiva dels usos socials. Així vam triar l'Alameda, La Ciutat Jardí de La Gerència, la plaça de La Independència, al Barri Obrer i els jardins de l'Antic Sanatori.

En triar aquestes ubicacions volem traslladar les impressions que podien sentir els veïns i les veines quan la sirena irrompia als carrers i places fins a sis voltes al dia (a les 05:45 h i les 06 h, a les 13:45 h i les 14 h i a les 21:45 h i les 22 h).
  1. https://bombardeos.wordpress.com/defensa-de-sagunto/los-refugios/ 
  2. R.Murray Schafer. “El paisaje sonoro y la afinación del mundo”. p 28. Intermedio. Prodimag
  3.  Barry Truax. “Acoustic Communication”, (second edition) p.66. Ablex Publishing
  4.  Alain Corbin. "Les cloches de La Terre. Paysage sonore et culture sensible dans les campagnes au XIXe siècle" pp 161, 169. Éditions Albin Michel
 


CAST/

El pasado 16 de abril a las 12:15 h. del mediodía teníamos prevista, de la manos de la Fundación de la Comunida Valenciana de Patrominio Industrial y Memoria Obrera del Puerto de Sagunto, la grabación de uno de los sonidos más importantes y queridos para los vecinos y vecinas de este núcleo urbano. Se trata de un sonido de gran valor histórico, cultural, social y económico que, todavía hoy, se puede escuchar en el Puerto de Sagunto: la sirena de Fábrica.

Este potente sonido tenía la función d señalar, de manera general, el momento del cambio de turno de los trabajadores de la Compañía Siderúrgica del Mediterráneo, fundada en 1917. Con el inicio de la actividad de la CSM se vivió un momento de expasión muy importante y se levantaron algunos de los edificios y construcciones más significativas de aquel periodo, como el Barrio Obrero, la primera construcción de la Nave de los Talleres Generales, la reforma del economato o las Oficinas Generales. 

Con el paso de los años y las generaciones, el sonido de la sirena de la Fábrica, que también sirvió como alerta de bombardeos durante la Guerra Civil (1), ha ayudado a modelar y a definir una manera de ser y de relacionarse propia de la gente que ha vivido de y para la industria siderometarlúrgica. Así, este sonido, que se puede calificar de Marca Sonora (2) porque caracteriza y diferencia este núcleo urbano del resto de municipios de alrededor, que se convierte en elemento constitutivo de la 'Comunidad Acústica'(3).

Con una intención muy similar a la del toque de campanas (4), es decir: hacer de aviso para toda la comunidad de los momentos de entrada y salida del trabajo (como a misa); esta señal acústica, que advertía de una circustancia estrictamente laboral (también tocaba 15 minutos antes de la hora justa como aviso previo), se convierte en un elemento vertebrador de la actividad social y familiar del Puerto de Sagunto. La proximidad de las casas, tanto de los ingenieros como de los obreros, a la Fábrica y la vinculación de todas las familis con la CSM, ayuda a entender cómo la sirena marcaba el ritmo de la vida cotidiana de todas y cada una de las personas que vivían en el àrea de influencia de una sirena que, cuando el viento lo favorecía, se podía escuchar desde núcleos cercanos como Canet d'En Berenguer o el raval de Sagunto.

Tras la reconversión industrial de los 80 dejó de sonar este elementos central de la vida cotidiana de todas las personas que, a lo largo de sus vidas, de una u otra manera, tenían que seguir el ritmo de los turnos de fábrica. Con aquel silencio se perdía un sonido con un gran valor significativo y se transformó el paisaje sonoro del Puerto de Sagunto hasta que, ya en la actualidad, la sirena se hace sonar al comienzo de las visitas guiadas que organiza La Fundación al Horno Alto núm. 2.

Un sonido con un marcado carácter social y identitario

Este trabajo de grabación de campo trata de señalar la importancia y la simbología que puede llegar a alcanzar este sonido para los vecinosy vecinas del Puerto de Sagunto como forma de evidenciar el vínculo indisoluble que hay entre la gente del Puerto y la industria. Y no únicamente la sirena, porque sirenas hay en mucho parques industriales. Lo que nos interesa destacar es el hecho de que el sonido de aquella (y de esta) sirena se extendía (antes más que ahora) por todos los rincones de los barrios obreros para marcar el ritmo del dia a día y de la vida de todas las personas que vivían en el Puerto de Sagunto. Por eso, lo que hemos querido representar con este trabajo es la importancia social que este sonido fue ganando, más allá del uso industrial y laboral que se le atribuye en su origen.

Por este motivo, para hacer las grabaciones se seleccionaron cuatro puntos representativos de los orígenes de este núcleo urbano y significativos tanto desde el punto de vista urbanístico, como  desde las perspectiva de los usos sociales. Así, hemos escogido La Alameda, La Ciudad Jardín de La Gerencia, la plaza de La Independencia en el Barrio Obrero y los jardines del Antíguo Sanatorio.

Al escoger estas ubicaciones queremos trasladar las impresiones que podían sentir los vecinos y vecinas cuando la sirena irrumpia n calles y plazas hasta 6 veces al dia (a las 05:45 h y las 6 h, a las 13:45 h y las 14 h, a las 21:45 h y las 22 h)
  1. https://bombardeos.wordpress.com/defensa-de-sagunto/los-refugios/ 
  2. R.Murray Schafer. “El paisaje sonoro y la afinación del mundo”. p 28. Intermedio. Prodimag
  3.  Barry Truax. “Acoustic Communication”, (second edition) p.66. Ablex Publishing
  4.  Alain Corbin. "Les cloches de La Terre. Paysage sonore et culture sensible dans les campagnes au XIXe siècle" pp 161, 169. Éditions Albin Michel



Enregistraments / Grabaciones:

1- L'Alameda / La Alameda    
(Ángel Bereje)



2- Ciutat Jardí de La Gerència / Ciudad Jardín de La Gerencia 
(Jaime Giménez)






3- Plaça de la Independència (Barri Obrer) / Plaza de la Independencia (Barrio Obrero)
(Pedro Montesinos)




4- Jardins Antic Sanatori / Jardines Antiguo Sanatorio
(Giselle Blasco) 


Sirena Mix 
(els quatre enregistrament superposats / las cuatro grabaciones superpuestas)

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada