Nit d'estiu a Sagunt (homenatge a Raymon Murray Schafer) / Noche de verano en Sagunto (homenaje a Raymon Murray Schafer)



El passat 14 d’agost Sagunt Territori Acústic va fer una sortida d’escolta i enregistrament de camp amb la intenció de pujar al Calvari per captar des d’allà les campanes que marquen les hores i l’escolta de totes les persones que viuen a la seua zona d’influència. Amb aquest objectiu ens vàrem posar en marxa, però, com eren poc més de les 10 de la nit i havíem previst arribar al Calvari a les 12h., optarem per fer el recorregut donant la volta: avançarem pel carrer Caballeros, Josep Lerma, carrer Gilet carrer 2 de maig fins a l’inici del passeig que delimita les últimes cases amb la muntanya.

Era una d’eixes nits que hem tingut aquest estiu de les que bufa un aire calent que asseca la suor. Les ventades eren variables, d’intensitat mitjana-baixa i no es feia molest per enregistrar, encara que resultava asfixiant, inclús a eixes hores de la nit.



Des de la part alta de Sagunt, el primer que s’aprecia és l’autopista A-7 en el costat nord-oest (a la nostra esquerra). La remor dels vehicles i fins i tot els cops dels pneumàtics -especialment dels camions en passar sobre les franges de dilatació que presenta el pont que travessa el riu Palància- es fan molt presents.


Envoltats en eixa combinació de remors i cops greus i irregulars en el temps, caminarem sense urgències en direcció al Calvari per carrers poc concorreguts i silenciosos, on només algun gat rondava amb pas lent. Per eixe camí, pel qual vàrem creuar un veí que passejava el gos i poc més, arribes al conjunt de la Torre de Santa Anna, que servia en època medieval com a torre de vigilància acoblada a la muralla que unia la ciutat i el castell.


A pocs metres, seguint el camí empedrat, vàrem anar a parar al Calvari i a l’ermita de la Verge de la Soledat o del Calvari. Allà ens vàrem instal·lar i vàrem preparar l’enregistrament. Pel camí havíem tingut temps per comentar el caràcter identitari que adquireix el so de les campanes pels habitants dels nuclis històrics de ciutats i pobles. També de la coincidència amb una de les representacions del festival de teatre Sagunt a Escena i de la remota possibilitat d’escoltar el son de les campanes i del teatre a la vegada.














Entre comentaris, reflexions i preparatius vàrem decidir instal·lar-se en una zona orientada al nord-est, mirant de deixar a la nostra esquerra l'església arxiprestal de Santa Maria i a la nostra dreta, el Teatre Romà.










 

Al cap de pocs segons d’iniciar l’enregistrament, entre la remor de la A-7, algun grill proper i les veus d’uns adolescents i criatures que rondaven i jugaven pels voltants, sentirem unes explosions que no aconseguirem reconèixer. Això no obstant, ningú en aquell lloc mostrava el més mínim interés o curiositat per aquell so. Pocs instants després, una nova explosió arribava a la nostra posició… i seguíem sense identificar la causa de l’esclat, ni enteníem la indiferència d’aquells que, com nosaltres, sens dubte havien sentit  aquell baluern.


Abans no comprenguéssim quin era l’origen d’aquell so, la campana de Santa Maria va irrompre en l’aire amb el toc de les 12 campanades.


De fons, vàrem tornar a sentir explosions distants, aquesta vegada, en mirar en direcció nord, per darrere del Pic dels Corbs, els reflexos de les explosions dels focs d’artifici ens donaren la pista que necessitàvem per comprendre les explosions anteriors. Es tractava dels avisos previs a l’inici del castell de focs d'artifici que estaven disparant a alguna de les localitats de la veïna Vall de Segò. Tot tenia sentit i ens vàrem concentrar en l’enregistrament de les explosions.


Així poguérem comprovar les diferències entre les explosions que quedaven per darrere de la muntanya se sentien diferent d’aquells que pujaven per damunt, abans d’explotar i il·luminar el cel amb diferents colors. També com aquests segons generaven un suau rebot (eco) a la muntanya saguntina.



Quan el castell enfilava la recta final es va produir la coincidència que havíem imaginat. Un suau esclat d’aplaudiments dels qui seguien la representació que aquella nit es feia al teatre romà de Sagunt es barrejaren en les últimes explosions del castell i continuaren uns minuts més enllà, embolicats per alguns sons musicals, sens dubte provinents dels altaveus del teatre.


En concloure l’enregistrament estàvem emocionats per la casualitat i la coincidència que es va produir i que ens va oferir tres de les pràctiques sonores més importants en la identitat dels qui viuen a Sagunt: les campanes de Santa Anna, un castell de foc artificials (encara que no fos a Sagunt mateix) i els aplaudiments del públic assistents a la representació teatral al teatre romà. Campanes, focs d’artifici i teatre en un mateix enregistrament era una cosa que no havíem imaginat i que havíem pogut capturar de del Calvari, un lloc amb un gran significat per aquells que viuen als peus del castell.


L’endemà vaig rebre la notícia de la mort del compositor, pedagog musical i investigador canadenc Raymon Murray Schafer, artífex, junt amb el seu equip d’investigadors anomenat World Listening Project, de conceptes com Paisatge Sonor, Esquizofonia o Contaminació Acústica, entre altres, el que va servir per a guiar la seua trajectòria consagrada a la disciplina que va encunyar amb el nom d’Ecologia Acústica i que avui en dia segueix inspirant innumerables reflexions (també crítiques) i pràctiques d’escolta i enregistraments de camp com les que desenvolupem a Sagunt Territori Acústic.


Per aquest motiu, l’enregistrament que realitzarem aquella nit (la mateixa de la seua defunció) i que il·lustra moltes de les reflexions i aprenentatges que va voler transmetre Murray Schafer amb les seues activitats pedagògiques i divulgatives, volem que servisca com un sentit homenatge a qui va il·luminar el camí que inspira i motiva la nostra activitat i la de moltes altres persones i grups de tot el món, en àmbits tan diferents com l’enginyeria acústica, arquitectura, biologia, psicologia, sociologia, antropologia, la comunicació social, la filosofia i l’art.


CASTELLANO



El pasado 14 de agosto Sagunt Territori Acústic realizó una salida de escucha y grabación de campo con la intención de subir al el Calvario para captar desde allí las campanas que marcan la hora y la escucha de todas las personas que viven en su zona de influencia. Con ese objetivo nos pusimos en marcha, pero, como eran poco más de las 10 de la noche y habíamos previsto estar en el Calvario a las 12h., optamos por hacer el recorrido dando la vuelta por la calle Caballeros, Josep Lerma, calle Gilet, hasta la calle 2 de mayo, desde donde accedimos al paseo que delimita las últimas casas y la montaña


Era una de esas noches que hemos tenido este verano este verano de las que soplaba un aire caliente que seca el sudor. Las rachas eran variables, de intensidad media-baja y no se hacía molesto para grabar, aunque resultaba asfixiante, incluso a esas hora de la noche. 



Desde la parte alta de Sagunto, lo primero que se aprecia es la autopista AP-7 en el flanco noroeste (a nuestra izquierda). El rumor de los vehículos y hasta los golpes de los neumáticos (especialmente de los camiones) al pasar sobre las franjas de dilatación que presenta el puente que cruza el cauce del río Palancia, se hacen muy presentes. 


Envueltos en esa combinación de rumores y golpes graves e irregulares en el tiempo, caminamos sin urgencias en dirección al Calvario por calles poco concurridas y silenciosas, en las que apenas algún gato merodeaba con paso cansino. Por ese camino, por el que nos cruzamos un vecino paseando a su perro y poco más, se llega al conjunto de la torre de Santa Ana que servía en la época medieval como torre de vigilancia acoplada a la muralla que unía la ciudad y el castillo. 


A pocos metros, siguiendo el camino empedrado, fuimos a parar al Calvario y a la ermita de la Virgen de la Soledad o del Calvario, Allí nos instalamos y preparamos la grabación. Por el camino tuvimos tiempo de comentar el carácter identitario que adquiere el sonido de las campanas para los habitantes de los núcleos históricos de ciudades y pueblos. También la remota posibilidad coincidencia con una de las representaciones del festival de teatro Sagunt a Escena y de la remota posibilidad de escuchar el sonido de las campanas y del teatro a la vez.



Entre  comentarios, reflexiones y preparativos decidimos instalarnos en una zona orientada al noreste, tratando de dejar a nuestra izquierda la Iglesia Arciprestal de Santa María y a nuestra derecha el Teatro Romano.



A los pocos segundos de lanzar la grabación, entre el rumor de la AP-7, algún grillo cercano y las voces de algunos adolescentes y niños que merodeaban y jugaban por las inmediaciones, escuchamos una explosión que no acertamos a reconocer. Sin embargo, nadie en aquel lugar mostraba el más mínimo interés o curiosidad por aquel sonido. Pocos instantes después, una nueva explosión alcanzaba nuestra posición… y seguíamos sin identificar ni la causa del estallido, ni entendíamos la indiferencia de quienes, como nosotros, sin duda habían escuchado el estruendo. 


Antes de comprender cuál era el origen de aquel sonido, la campana de Santa María irrumpió en el aire con el toque de las 12 campanadas. Ya teníamos lo que habíamos ido a buscar, pero dejamos que las grabadoras siguieran capturando el paisaje sonoro que se escucha desde aquel significativo enclave.


Al fondo, volvimos a escuchar explosiones distantes, pero esta vez, al mirar en dirección norte, por detrás del Pic del Corbs, los reflejos de las explosiones de los fuegos artificiales nos dieron la pista que necesitábamos para comprender las dos explosiones anteriores. Se trataba de los avisos previos al inicio del castillo de fuego artificiales que estaban disparando en alguna de las localidades de la Vall de Segó. Todo tenía sentido y nos concentramos en la grabación de las explosiones.


Así pudimos comprobar las diferencias entre las explosiones que quedaban por detrás de la montaña se escuchaban de manera diferente que aquellos que se elevaban por encima, antes de explotar e iluminar el cielo con diferentes colores. También como estos segundos generaban un suave rebote (eco) en la montaña saguntina.



Cuando el castillo afrontaba la recta final se produjo la coincidencia que habíamos imaginado. Una suave explosión de aplausos de quienes seguían la representación que esa noche tenía lugar en el escenario del teatro romano de Sagunto se mezclaron con las últimas explosiones del castillo y continuaron unos minutos más allá, envueltos por algunos sonidos musicales, sin duda provenientes de los altavoces del teatro.


Al concluir la grabación estábamos emocionados por la casualidad y la coincidencia que se produjo y que nos ofreció tres de las prácticas sonoras más importantes en la identidad de los saguntinos: las campanas de Santa Ana, un castillo de fuegos artificiales (aunque no fuesen en Sagunto mismo) y los aplausos del público que asistía a una representación teatral en el Teatro Romano. Campanas, petardos y teatro en una misma grabación era algo que no nos habíamos imaginado y que habíamos podido capturar desde el Calvario, un lugar con un alto significado para quienes viven a los pies del castillo.


Al dia siguiente, llegó la noticia del fallecimiento del compositor, pedagogo musical e investigador canadiense Raymon Murray Schafer artífice, junto con su equipo de investigadores denominado World Listening Project, de conceptos como Paisaje Sonoro, Esquizofonía, o Contaminació Acústica, entro otros, lo que sirvió para guiar su trayectoria consagrada a la  disciplina que acuñó con el nombre de Ecología Acústica y que hoy en día sigue inspirando innumerables reflexiones (también críticas) y prácticas de escucha y grabación de campo como las que desarrollamos en Sagunt Territori Acústic.


Por ese motivo, la grabación que realizamos aquella noche (la misma de su fallecimiento) y que ilustra muchas de las reflexiones y enseñanzas que quiso transmitir Murray Schafer con su actividades pedagógicas y divulgativas, queremos que sirva como un sentido homenaje a quien alumbró el camino que inspira y motiva nuestra actividad y la de otras muchas personas en ámbitos tan diferentes como la ingeniería acústica, arquitectura, la biología, la psicología, la sociología, la antropología, la comunicación social, la filosofía y el arte.