Crònica_Dia Mundial de l'Escolta 2020 (WLD2020)

VAL/

El 18 de juliol de l’any 2020, Sagunt Territori Acústic va celebrar el Dia Mundial de l’Escolta (World Listening Day) amb una convocatòria per difondre les pràctiques de l’escolta i l’enregistrament de camp. L’activitat, en el marc de la iniciativa global organitzada pel World Listening Project i amb el tema de “Collective Field” (Camp Col·lectiu), es va desenvolupar en els voltants del port i la nau del Taller General i ens va permetre reflexionar, escoltar i enregistrar els sons i els paisatges sonors que s’escolten en aquesta zona que barreja l’activitat del port amb restes d’un passat industrial que espera les actuacions que li permetran recordar l’origen industrial d’aquest nucli urbà.

A les set de la vesprada, a L’Alameda del Port de Sagunt varem fer la inauguració de la jornada amb una breu introducció sobre l’Ecologia Acústica, el World Listening Project de R. Murray Shaffer, de la importància dels son en la vida quotidiana de les persones, així com del lema d’aquesta edició.

En una passejada ens acostàrem als voltants de la tanca que separa el recinte del port i la Nau del Taller General per explorar els aspectes acústics d’aquella zona.

L’activitat al port aquell dia i en aquella hora era quasi inexistent i només algun cotxe circulava pel recinte…

 

A pocs metres, als peus de la nau, uns tubs metàl·lics, d’alguna intervenció a mig fer, o simplement abandonats, ens van cridar l’atenció, tant per la mateixa presència com per les condicions d’abandó en les quals es troben, el que els converteix en elements amb un alt risc de corriment i caiguda.

Amb totes les precaucions, vàrem aprofitar aquest elements per explorar els seus sons i ressonància, ajudats per un micròfon de contacte que permet transduir les vibracions que es produeixen en els materials sòlids en fregar sobre ells o colpejar-los amb diferents objectes i materials. L'univers de sons, ressonàncies i textures que ens vàrem trobar, tant amb el micròfon aeri (del dispositiu d’enregistrament) com el de contacte ens van oferir una finestra oberta a un món, el de les ressonàncies d’aquells tubs de metall, fascinant, imprevist i molt atractiu.

I així, fregant fent cops suaus i no tan suaus, exploràrem les característiques i particularitats d’uns sons que normalment es queden fora de la percepció que fem les persones de les vibracions en els sòlids. Uns sons que són una metàfora d’una sort d’oblit, d'abandó d’uns espais i unes instal·lacions que segueixen demanant atenció tant dels ciutadans com de les institucions per recuperar uns béns que fan part del Camp Col·lectiu: de la memòria compartida de les persones que han treballat i viscut aquí.

Aquesta és una composició amb els sons que enregistrarem en aquesta jornada.

 

---------------------------

CAST/

El 18 de julio del año 2020, Sagunt Territori Acústic celebró el Día Mundial de la Escucha (World Listening Day) con una convocatoria para difundir las prácticas de la escucha y la grabación de campo. La actividad, en el marco de la iniciativa global organizada por el World Listening Project y con el tema de “Collective Field” (Campo Colectivo) se desarrolló en las inmediaciones del puerto y la nave del Taller General y permitió reflexionar, escuchar y grabar los sonidos y paisajes sonoros que se escuchan en esta zona en la que se mezclan la actividad del puerto con los restos de un pasado industrial que espera las actuaciones que permitirán recordar el origen industrial de este núcleo urbano.

A las siete de la tarde, en La Alameda del Puerto de Sagunto, hicimos la inauguración de la jornada con una breve introducción sobre Ecología Acústica, el World Listening Project de R. Murray Schafer, de la importancia de los sonidos en la vida cotidiana de las personas, así como del lema de esta edición.

En un paseo nos acercamos a las inmediaciones de la valla que separa el recinto del puerto y la nave del Taller General para explorar los aspectos acústicos de aquella zona.

La actividad en el puerto aquel día y a aquella hora era prácticamente inexistente y únicamente algún coche circulaba por el recinto…

A pocos metros, al pie de la nave, unos tubos metálicos, de alguna intervención a medio hacer, o simplemente abandonados, nos llamaron la atención, tanto por su propia presencia como por sus condiciones de abandono en que se encuentran, lo que los convierte en elementos con alto riesgo de corrimiento y caída.

Con todas las precauciones, aprovechamos estos elementos para explorar sus sonidos y resonancias, ayudados por un micrófono de contacto que permite transducir en señal audible las vibraciones que se producen en los materiales sólidos al frotar sobre ellos o golpearlos con diferentes objetos y materiales.El universo de sonidos, resonancias y texturas que nos encontramos, tanto con el micrófono aéreo (del dispositivo de registro) como con el de contacto, nos ofreció una ventana a un món poco conocido.

Y así, frotando, dando golpes suaves y no tan suaves, exploramos las características y particularidades de unos sonidos que normalmente se quedan fuera de la percepción que tenemos las personas de las vibraciones en los sólidos. Unos sonidos que son una metáfora de una suerte de olvido, de abandono de unos espacios y unas instalaciones que siguen pidiendo atención tanto de la ciudadanía como de las instituciones para recuperar unos bienes que forman parte del Campo Colectivo: de la memoria compartida de las personas que han trabajado y vivido aquí.

Esta es una composición con los sonidos que registramos en esta jornada

 

 

 

[Crònica] Jornada d’Escolta / [Crónica] Jornada de Escucha

El passat divendres 1 de març, es va desenvolupar al Centre Cívic Antic Sanatori del Port de Sagunt una jornada dedicada a les pràctiques d'escolta dels sons ambientals. Una activitat convocada amb la voluntat d'assenyalar la importància que tenen els sons que ens envolten en la nostra vida quotidiana i de posar en pràctica diferents exercicis de sensibilització de l'oïda per afavorir una escolta més activa i conscient. 

Poc després de les set de la tarda es va iniciar la jornada amb una breu presentació de Territori Acústic i les activitats desenvolupades fins al moment, com el treball 'Les quatre estacions a Casa Penya'. Fetes les presentacions, es van explicar les diferents activitats proposades: exercicis de sensibilització per l'escolta, passejada sonora individual i passejada sonora en grup, introducció a l'enregistrament de camp. Es tractava d'oferir diferents maneres de treballar el procés de l'escolta. 

Entre experiències viscudes per Angel Bereje i Pedro Montesinos en eixides per enregistrar paisatges sonors a la Casa de Penya o al delta del Palància mestres baixa el riu fins al mar, varen anar introduint els aspectes relacionats amb el marc conceptual i pràctic on han de tenir el seu espai aquestes activitats. Per nosaltres, la resolució 39c/49 de la UNESCO i la Directiva Europea sobre Gestió del Soroll Ambiental (Pla Acústic Municipal, Mapa de Soroll) concreten un marc institucional i conceptual necessari per a una consideració global de les qüestions relacionades amb els sons ambientals. 

Seguint la resolució de la Unesco (inspirada en els principis de l'Ecologia Acústica o L'Ecologia del Paisatge Sonor) podem identificar quatre principis fonamentals: 

• Els sons ens ajuden a relacionar-nos entre les persones i amb l'entorn. 

• El paisatge sonor és el conjunt de sons percebuts en un espai i un temps determinats.    

•  Han de ser considerats tant els aspectes objectius com subjectius dels sons, així com els aspectes positius i negatius d'aquests fenòmens físics i perceptius. 

• És una qüestió multidisciplinària (ciències naturals i socials) i transversal (afecta a totes les persones sense distinció d'edat, condició, identitat; i han de participar tant especialistes com experts, aficionats i ciutadania en general). 

• Un cinqué principi, que no apareix en la resolució de la UNESCO, es pot sintetitzar amb la idea expressada pel compositor i investigador canadenc R. Murray Schafer: "Totes les persones som, al mateix temps, compositors, intèrprets i públic de l'obra musical que es desplega al nostre voltant". Aquesta idea és central en el concepte de Comunitat Acústica proposat per Barry Truax i que és podria expressar com aquella en la que els sons que s'intercanvien entre les persones i amb l'entorn tenen un alt grau significatiu pels seus integrants. 

A continuació, de la mà de Gissèlle Blasco, es va desenvolupar un primer exercici de sensibilització amb uns minuts de foscor, respiracions pausades i silenci. Eixa és la millor manera de preparar el cos i la ment per una millor escolta. 

Abans de sortir a l'exterior, i sense deixar la mitja llum es va fer una primera lectura al text "Passejada Sonora" (Soundwalk) de Hildegard Westerkamp, com a referència fonamental i fundacional d'una escolta activa, reflexiva i crítica dels sons ambientals. 

Finalitzada la part més expositiva i preparatòria tocava eixir a l'exterior per desenvolupar les activitats immersos en la foscor del final de la vesprada. 

Tres van ser les activitats que van suscitar més interés. La primera, dirigida per Gissèlle, dedicada a estimular i potenciar l'escolta amb pràctiques d'escolta cega o l'escolta amplificada amb les mans, l’escolta amb un sistema de gravació portàtil. Àngel va dirigir la passejada en grup, assenyalant sons rellevants, afavorint les intervencions dels participants... Pedro va muntar un sistema d'enregistrament de so per tal d'il·lustrar les qüestions relacionades amb l'equip i les diferències entre percepció directa i a través de la cadena d'àudio: micro, enregistrador, auriculars, entre altres comentaris i reflexions. 

Cada grup i cada persona va finalitzar la seua activitat al seu ritme i així es donava per tancada la jornada de manera oberta perquè cada participant puga traure les seues pròpies conclusions... 

Només calia convocar-los a futures activitats. 

-------------------------------------------

(CASTELLANO)

El pasado viernes 1 de marzo se desarrolló en el Centro Cívico Antiguo Sanatorio del Puerto de Sagunto una jornada dedicada a las prácticas de escucha de los sonidos ambientales. Una actividad convocada con la voluntad de señalar la importancia de los sonidos que nos rodean en nuestra vida cotidiana y de poner en práctica diferentes ejercicios de sensibilización del oído para favorecer una escucha más activa y consciente.

Poco después de las siete de la tarde se inició la jornada con una breve presentación de “Territorio Acústico” y las actividades desarrolladas hasta el momento, como el trabajo “Las cuatro estaciones en Casa Peña”. Hechas las presentaciones, se explicaron las diferentes actividades propuestas: ejercicios de sensibilización para la escucha, paseo sonoro individual y paseo sonoro en grupo, introducción a la grabación de campo. Se trataba de ofrecer diferentes maneras de trabajar el proceso de la escucha. 

 Entre experiencias vividas por Ángel Bereje y Pedro Montesinos en salidas para grabar paisajes Sonoros en la Casa de Peña o al delta del Palancia mientras bajaba el río hasta el mar, fueron introduciendo los aspectos relacionados con el marco conceptual y práctico donde deben tener su espacio estas actividades. Para nosotros, la resolución 39c/49 de la UNESCO y la Directiva Europea sobre Gestión del Ruido Ambiental (Plan Acústico Municipal, Mapa de Ruido) concretan un marco institucional y conceptual necesario para una consideración global de las cuestiones relacionadas con los sonidos ambientales.

Siguiendo la resolución de la UNESCO (inspirada en los principios de la Ecología Acústica o Ecología del Paisaje Sonoro) podemos identificar cuatro principios fundamentales: 

• Los sonidos nos ayudan a relacionarnos entre las personas y con el entorno. 

• El paisaje sonoro es el conjunto de sonidos percibidos en un lugar y un tiempo determinados 

•  Se deben considerar tanto los aspectos objetivos como subjetivos del sonido, así como los aspectos negativos y positivos de estos fenómenos físicos y perceptivos. 

• Es una cuestión multidisciplinar (ciencias naturales y sociales) i transversal (afecta a todas las personas sin distinción de edad, condición o identidad; y deben participar tanto especialistas como expertos, aficionados y la ciudadanía en general). 

• Un quinto principio, que no aparece en la resolución de la UNESCO, se puede sintetizar con la idea expresada por el compositor e investigador canadiense Raymond Murray Schafer: “Todas las personas somos al mismo tiempo compositores, intérpretes y público de la obra musical que se despliega a nuestro alrededor”. Esta idea es central en el concepto de Comunidad Acústica propuesto por Barry Truax y que puede expresarse como “aquélla en la que los sonidos que se intercambian entre las personas y el entorno tienen un alto grado de significación por sus integrantes”. 

A continuación, de la mano de Giselle Blasco, se desarrolló un primer ejercicio de sensibilización con unos minutos de oscuridad, respiraciones pausadas y silencio. Esa es la mejor manera de preparar el cuerpo y la mente para una mejor escucha. Antes de salir al exterior, y todavía a media luz, se hizo lectura del texto Paseo Sonoro (‘Soundwalk’) de Hildegard Westerkamp, como referencia fundamental y fundacional de una escucha activa, reflexiva y crítica de los sonidos medioambientales. 

Finalizada la parte más expositiva y preparatoria tocaba salir al exterior para desarrollar las actividades inmersos en la oscuridad del final de la tarde. 

Tres fueron las actividades que suscitaron mayor interés. La primera, dirigida por Gissèlle, dedicada a estimular y potenciar la escucha con prácticas de escucha ciega o escucha amplificada con las manos, la escucha a través de un sistema de grabación portàtil. Ángel dirigió un paseo en grupo, señalando sonidos relevantes, favoreciendo las intervenciones de los participantes… Pedro montó un sistema de grabación de sonido con la intención de ilustrar las cuestiones relacionadas con el equipo y las diferencias entre la percepción directa y a través de la cadena de audio: micro, grabador, auriculares, entre altres comentarios y reflexiones. 

Cada grupo y cada persona finalizó su actividad a su ritmo y así se daba por acabada la jornada de manera abierta para que cada participante pueda extraer sus propias conclusiones. 

Simplemente había que convocarlos a futuras actividades.