Crònica_Dia Mundial de l'Escolta / Crónica_Día Mundial de la Escucha

 

VALENCIÀ (Castellano más abajo). 

El passat dissabte 17 de juliol Sagunt Territori Acústica va voler celebrar el Dia Mundial de l’Escolta (World Listening Day) que convoquen el World Listening Project (WLP) i el Fòrum Mundial d’Ecologia Acústica (WFAE). El tema d’aquesta edició responia a la proposta desenvolupada per l’artista Raquel Castro amb el títol: “The un-Quiet Earth” (la terra no silenciosa).

A una de les terrasses de l’Alameda ens varem  trobar el grup amb la resta de participants per presentar l’activitat i fer els primers intercanvis d’impressions i reflexions sobre el tema d’aquest any i sobre la importància del so en la vida de les persones, tant en els aspectes negatius, com és l’impacte sobre la salut de l’exposició continuada alts nivells de soroll, com en els aspectes positius, com pot ser la importància del so del mar en la identitat de les comunitats.

La lectura del text “Soundwalk”, de Hildegard Westerkamp, ens va portar cap al Pantalá per mirar d’escoltar la part de la natura menys silenciosa que tenim en el nostre entorn, com és el mar, el qual amb les seues fluctuacions, onades, corrents i temporals, és un bon exemple de com la natura no només no és silenciosa, sinó que a més a més és origen d’alguns dels sons naturals més potents que podem escoltar en aquest territori. 

Pel camí, sempre de la mà de les indicacions que ens suggereix el text,vàrem creuar pel costat de la nova ubicació de la fèria i vàrem poder veure com les molèsties pel soroll que genera aquesta activitat han fet que els veïns mostren el seu descontent per aquesta situació. Allà vàrem comprovar com en aquells espais “experimentes un entorn desequilibrat. Les proporcions humanes no tenen sentit en aquesta situació. No només la teua veu i els teus passos són inaudibles, sinó que a més a més els teus oïts estan lidiant amb una sobrecàrrega de so.” (“Soundwalk” Hildegard Westerkamp).

Amb aquesta percepció vàrem continuar cap al nostre objectiu per la carretera on vàrem poder fer atenció a la diferència de profunditat de l’escolta quan passa un cotxe i quan no hi passen, i així podem entendre millor tot el que no escoltem a conseqüència del trànsit de vehicles amb motor d’explosió. Quan deixarem la carretera enrere i ens endinsàvem cap al Pantalá, el protagonisme va canviar dels motors a les veus dels xiquets i xiquetes que eixien de la platja amb les seues famílies i la suau remor de la mar començava a escoltar-se.

Des de les primeres pedres de l’entrant, les onades guanyen presència tot i que les veu més cridaneres sobresurten de les remors marines. En avançar es deixen les onades enrere, els estira-i-arronsa de l’aigua amb les roques que s’endinsen en el mar transformen el paisatge sonor. Al fons, el pas d’algun cotxe, la música d’un xiringuito, les veus dels qui allarguen fins que el sol es pon per gaudir del mar…

         

Aquesta composició està feta amb els materials que es van recollir en l'activitat

CASTELLANO

El pasado sábado 17 de julio Sagunt Territori Acústic quiso celebrar el Día Mundial de la Escucha (World Listening Day) que convocan el World Listening Project (WLP) y el Foro Mundial de Ecología Acústica (WFAE). El tema de esta edición respondía a la propuesta desarrollada por la artista Raquel Castro con el título: “The un-Quiet Earth” (la tierra no silenciosa).

En una de las terrazas de la Alameda nos encontramos el grupo con el resto de participantes para presentar la actividad y tener los primeros intercambios de impresiones y reflexiones sobre el tema de este año y sobre la importancia de los sonidos en la vida de las personas, tanto en los aspectos negativos, como es el impacto sobre la salud de la exposición prolongada a niveles altos de ruido, como en los aspectos positivos, como puede ser la importancia del sonido del mar en la identidad de las comunidades.

La lectura del texto “Soundwalk”, de Hildegard Westerkamp, nos encaminó hacia el Pantalán para intentar escuchar la naturaleza menos silenciosa que tenemos en nuestro entorno, como es el mar, el cual con sus fluctuaciones, olas, corrientes y temporales, es un buen ejemplo de cómo la naturaleza no solo no es silenciosa, sino que además es origen de algunos de los sonidos naturales más potentes que podemos escuchar en este territorio. 

Por el camino, siempre de la mano de las indicaciones que sugiere el texto, cruzamos por delante de la nueva ubicación de la feria y pudimos ver cómo las molestias por el ruido que genera esta actividad, ha hecho que los vecinos den muestra de su descontento por esta situación. Allí comprobamos como en aquel espacio “experimentas un entorno desequilibrado. Las proporciones humanas no tienen sentido en esta situación. No solamente  tu voz  y  tus pasos son inaudibles, sino que además tus oídos están lidiando con una sobrecarga de sonido’’. (“Soundwalk” Hildegard Westerkamp).

Con esta percepción continuamos hacia nuestro objetivo por la carretera y pudimos prestar atención a la diferencia de profundidad de escucha cuando pasa un coche y cuando no pasan y así poder entender mejor todo lo que no escuchamos como consecuencia del tráfico de vehículos con motor de explosión. Cuando dejamos atrás la carretera y nos adentramos hacia el Pantalán, el protagonismo cambió de los motores a las voces de los niños y niñas que salen de la playa con sus familias y el suave rumor del mar empezaba a escucharse.

Desde las primeras piedras del entrante, las olas ganan presencia a pesar de que las voces más chillonas sobresalen de los rumores marinos. Al avanzar se dejan las olas, los “toma y daca” del agua en las rocas que se adentran en el mar transforman el paisaje sonoro. Al fondo, el paso de algún coche, la música de un chiringuito, las voces de quienes alargan hasta que se pone el sol para disfrutar del mar...

 

Esta composición está hecha con materiales recogidos en esta actividad