Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paisaje Sonoro. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paisaje Sonoro. Mostrar tots els missatges

Nit d'estiu a Sagunt (homenatge a Raymon Murray Schafer) / Noche de verano en Sagunto (homenaje a Raymon Murray Schafer)



El passat 14 d’agost Sagunt Territori Acústic va fer una sortida d’escolta i enregistrament de camp amb la intenció de pujar al Calvari per captar des d’allà les campanes que marquen les hores i l’escolta de totes les persones que viuen a la seua zona d’influència. Amb aquest objectiu ens vàrem posar en marxa, però, com eren poc més de les 10 de la nit i havíem previst arribar al Calvari a les 12h., optarem per fer el recorregut donant la volta: avançarem pel carrer Caballeros, Josep Lerma, carrer Gilet carrer 2 de maig fins a l’inici del passeig que delimita les últimes cases amb la muntanya.

Era una d’eixes nits que hem tingut aquest estiu de les que bufa un aire calent que asseca la suor. Les ventades eren variables, d’intensitat mitjana-baixa i no es feia molest per enregistrar, encara que resultava asfixiant, inclús a eixes hores de la nit.



Des de la part alta de Sagunt, el primer que s’aprecia és l’autopista A-7 en el costat nord-oest (a la nostra esquerra). La remor dels vehicles i fins i tot els cops dels pneumàtics -especialment dels camions en passar sobre les franges de dilatació que presenta el pont que travessa el riu Palància- es fan molt presents.


Envoltats en eixa combinació de remors i cops greus i irregulars en el temps, caminarem sense urgències en direcció al Calvari per carrers poc concorreguts i silenciosos, on només algun gat rondava amb pas lent. Per eixe camí, pel qual vàrem creuar un veí que passejava el gos i poc més, arribes al conjunt de la Torre de Santa Anna, que servia en època medieval com a torre de vigilància acoblada a la muralla que unia la ciutat i el castell.


A pocs metres, seguint el camí empedrat, vàrem anar a parar al Calvari i a l’ermita de la Verge de la Soledat o del Calvari. Allà ens vàrem instal·lar i vàrem preparar l’enregistrament. Pel camí havíem tingut temps per comentar el caràcter identitari que adquireix el so de les campanes pels habitants dels nuclis històrics de ciutats i pobles. També de la coincidència amb una de les representacions del festival de teatre Sagunt a Escena i de la remota possibilitat d’escoltar el son de les campanes i del teatre a la vegada.














Entre comentaris, reflexions i preparatius vàrem decidir instal·lar-se en una zona orientada al nord-est, mirant de deixar a la nostra esquerra l'església arxiprestal de Santa Maria i a la nostra dreta, el Teatre Romà.










 

Al cap de pocs segons d’iniciar l’enregistrament, entre la remor de la A-7, algun grill proper i les veus d’uns adolescents i criatures que rondaven i jugaven pels voltants, sentirem unes explosions que no aconseguirem reconèixer. Això no obstant, ningú en aquell lloc mostrava el més mínim interés o curiositat per aquell so. Pocs instants després, una nova explosió arribava a la nostra posició… i seguíem sense identificar la causa de l’esclat, ni enteníem la indiferència d’aquells que, com nosaltres, sens dubte havien sentit  aquell baluern.


Abans no comprenguéssim quin era l’origen d’aquell so, la campana de Santa Maria va irrompre en l’aire amb el toc de les 12 campanades.


De fons, vàrem tornar a sentir explosions distants, aquesta vegada, en mirar en direcció nord, per darrere del Pic dels Corbs, els reflexos de les explosions dels focs d’artifici ens donaren la pista que necessitàvem per comprendre les explosions anteriors. Es tractava dels avisos previs a l’inici del castell de focs d'artifici que estaven disparant a alguna de les localitats de la veïna Vall de Segò. Tot tenia sentit i ens vàrem concentrar en l’enregistrament de les explosions.


Així poguérem comprovar les diferències entre les explosions que quedaven per darrere de la muntanya se sentien diferent d’aquells que pujaven per damunt, abans d’explotar i il·luminar el cel amb diferents colors. També com aquests segons generaven un suau rebot (eco) a la muntanya saguntina.



Quan el castell enfilava la recta final es va produir la coincidència que havíem imaginat. Un suau esclat d’aplaudiments dels qui seguien la representació que aquella nit es feia al teatre romà de Sagunt es barrejaren en les últimes explosions del castell i continuaren uns minuts més enllà, embolicats per alguns sons musicals, sens dubte provinents dels altaveus del teatre.


En concloure l’enregistrament estàvem emocionats per la casualitat i la coincidència que es va produir i que ens va oferir tres de les pràctiques sonores més importants en la identitat dels qui viuen a Sagunt: les campanes de Santa Anna, un castell de foc artificials (encara que no fos a Sagunt mateix) i els aplaudiments del públic assistents a la representació teatral al teatre romà. Campanes, focs d’artifici i teatre en un mateix enregistrament era una cosa que no havíem imaginat i que havíem pogut capturar de del Calvari, un lloc amb un gran significat per aquells que viuen als peus del castell.


L’endemà vaig rebre la notícia de la mort del compositor, pedagog musical i investigador canadenc Raymon Murray Schafer, artífex, junt amb el seu equip d’investigadors anomenat World Listening Project, de conceptes com Paisatge Sonor, Esquizofonia o Contaminació Acústica, entre altres, el que va servir per a guiar la seua trajectòria consagrada a la disciplina que va encunyar amb el nom d’Ecologia Acústica i que avui en dia segueix inspirant innumerables reflexions (també crítiques) i pràctiques d’escolta i enregistraments de camp com les que desenvolupem a Sagunt Territori Acústic.


Per aquest motiu, l’enregistrament que realitzarem aquella nit (la mateixa de la seua defunció) i que il·lustra moltes de les reflexions i aprenentatges que va voler transmetre Murray Schafer amb les seues activitats pedagògiques i divulgatives, volem que servisca com un sentit homenatge a qui va il·luminar el camí que inspira i motiva la nostra activitat i la de moltes altres persones i grups de tot el món, en àmbits tan diferents com l’enginyeria acústica, arquitectura, biologia, psicologia, sociologia, antropologia, la comunicació social, la filosofia i l’art.


CASTELLANO



El pasado 14 de agosto Sagunt Territori Acústic realizó una salida de escucha y grabación de campo con la intención de subir al el Calvario para captar desde allí las campanas que marcan la hora y la escucha de todas las personas que viven en su zona de influencia. Con ese objetivo nos pusimos en marcha, pero, como eran poco más de las 10 de la noche y habíamos previsto estar en el Calvario a las 12h., optamos por hacer el recorrido dando la vuelta por la calle Caballeros, Josep Lerma, calle Gilet, hasta la calle 2 de mayo, desde donde accedimos al paseo que delimita las últimas casas y la montaña


Era una de esas noches que hemos tenido este verano este verano de las que soplaba un aire caliente que seca el sudor. Las rachas eran variables, de intensidad media-baja y no se hacía molesto para grabar, aunque resultaba asfixiante, incluso a esas hora de la noche. 



Desde la parte alta de Sagunto, lo primero que se aprecia es la autopista AP-7 en el flanco noroeste (a nuestra izquierda). El rumor de los vehículos y hasta los golpes de los neumáticos (especialmente de los camiones) al pasar sobre las franjas de dilatación que presenta el puente que cruza el cauce del río Palancia, se hacen muy presentes. 


Envueltos en esa combinación de rumores y golpes graves e irregulares en el tiempo, caminamos sin urgencias en dirección al Calvario por calles poco concurridas y silenciosas, en las que apenas algún gato merodeaba con paso cansino. Por ese camino, por el que nos cruzamos un vecino paseando a su perro y poco más, se llega al conjunto de la torre de Santa Ana que servía en la época medieval como torre de vigilancia acoplada a la muralla que unía la ciudad y el castillo. 


A pocos metros, siguiendo el camino empedrado, fuimos a parar al Calvario y a la ermita de la Virgen de la Soledad o del Calvario, Allí nos instalamos y preparamos la grabación. Por el camino tuvimos tiempo de comentar el carácter identitario que adquiere el sonido de las campanas para los habitantes de los núcleos históricos de ciudades y pueblos. También la remota posibilidad coincidencia con una de las representaciones del festival de teatro Sagunt a Escena y de la remota posibilidad de escuchar el sonido de las campanas y del teatro a la vez.



Entre  comentarios, reflexiones y preparativos decidimos instalarnos en una zona orientada al noreste, tratando de dejar a nuestra izquierda la Iglesia Arciprestal de Santa María y a nuestra derecha el Teatro Romano.



A los pocos segundos de lanzar la grabación, entre el rumor de la AP-7, algún grillo cercano y las voces de algunos adolescentes y niños que merodeaban y jugaban por las inmediaciones, escuchamos una explosión que no acertamos a reconocer. Sin embargo, nadie en aquel lugar mostraba el más mínimo interés o curiosidad por aquel sonido. Pocos instantes después, una nueva explosión alcanzaba nuestra posición… y seguíamos sin identificar ni la causa del estallido, ni entendíamos la indiferencia de quienes, como nosotros, sin duda habían escuchado el estruendo. 


Antes de comprender cuál era el origen de aquel sonido, la campana de Santa María irrumpió en el aire con el toque de las 12 campanadas. Ya teníamos lo que habíamos ido a buscar, pero dejamos que las grabadoras siguieran capturando el paisaje sonoro que se escucha desde aquel significativo enclave.


Al fondo, volvimos a escuchar explosiones distantes, pero esta vez, al mirar en dirección norte, por detrás del Pic del Corbs, los reflejos de las explosiones de los fuegos artificiales nos dieron la pista que necesitábamos para comprender las dos explosiones anteriores. Se trataba de los avisos previos al inicio del castillo de fuego artificiales que estaban disparando en alguna de las localidades de la Vall de Segó. Todo tenía sentido y nos concentramos en la grabación de las explosiones.


Así pudimos comprobar las diferencias entre las explosiones que quedaban por detrás de la montaña se escuchaban de manera diferente que aquellos que se elevaban por encima, antes de explotar e iluminar el cielo con diferentes colores. También como estos segundos generaban un suave rebote (eco) en la montaña saguntina.



Cuando el castillo afrontaba la recta final se produjo la coincidencia que habíamos imaginado. Una suave explosión de aplausos de quienes seguían la representación que esa noche tenía lugar en el escenario del teatro romano de Sagunto se mezclaron con las últimas explosiones del castillo y continuaron unos minutos más allá, envueltos por algunos sonidos musicales, sin duda provenientes de los altavoces del teatro.


Al concluir la grabación estábamos emocionados por la casualidad y la coincidencia que se produjo y que nos ofreció tres de las prácticas sonoras más importantes en la identidad de los saguntinos: las campanas de Santa Ana, un castillo de fuegos artificiales (aunque no fuesen en Sagunto mismo) y los aplausos del público que asistía a una representación teatral en el Teatro Romano. Campanas, petardos y teatro en una misma grabación era algo que no nos habíamos imaginado y que habíamos podido capturar desde el Calvario, un lugar con un alto significado para quienes viven a los pies del castillo.


Al dia siguiente, llegó la noticia del fallecimiento del compositor, pedagogo musical e investigador canadiense Raymon Murray Schafer artífice, junto con su equipo de investigadores denominado World Listening Project, de conceptos como Paisaje Sonoro, Esquizofonía, o Contaminació Acústica, entro otros, lo que sirvió para guiar su trayectoria consagrada a la  disciplina que acuñó con el nombre de Ecología Acústica y que hoy en día sigue inspirando innumerables reflexiones (también críticas) y prácticas de escucha y grabación de campo como las que desarrollamos en Sagunt Territori Acústic.


Por ese motivo, la grabación que realizamos aquella noche (la misma de su fallecimiento) y que ilustra muchas de las reflexiones y enseñanzas que quiso transmitir Murray Schafer con su actividades pedagógicas y divulgativas, queremos que sirva como un sentido homenaje a quien alumbró el camino que inspira y motiva nuestra actividad y la de otras muchas personas en ámbitos tan diferentes como la ingeniería acústica, arquitectura, la biología, la psicología, la sociología, la antropología, la comunicación social, la filosofía y el arte. 

Dia Mundial de l'Escolta #WLD2021


VAL (Castellano, debajo)


Sagunt Territori Acústic vol celebrar una nova edició de l'esdeveniment global anomenat Dia Mundial de l’Escolta (World Listening Day) i per això preparem una trobada on compartir idees, experiències, dubtes i inquietuds; també per desenvolupar activitats relacionades amb l’escolta i l’enregistrament dels sons que ens envolten. 

En l’edició d’enguany, el World Listening Project, impulsor de la jornada, ens proposa, de la mà de l’artista Raquel Castro, que reflexionem sobre la idea de “The Unquiet Earth” (la terra no silenciosa), més enllà de la capacitat d’escolta de les persones (infrasons, ultrasons..), tenint en compte les energies que recorren la terra (aigua, vents, vibracions geològiques, migracions…), amb noves perspectives i amb nous horitzons emergits en aquest període de confinament i reducció de l’activitat humana general. Una invitació a refer la connexió amb l’entorn i entre els éssers vius que habitem un planeta que no és silenciós i que cal escoltar.


Dissabte 17 de juliol. 19:30h 

Alameda (monument obrers)

Port de Sagunt

 





Info: https://www.worldlisteningproject.org/world-listening-day-2021-the-unquiet-earth/

Vídeo-Presentación de: Raquel Castro (english)


CAST/

Sagunt Territori Acústic quiere celebrar una nueva edición del evento global denominado Día Mundial de la Escucha (World Listening Day) y por eso preparamos un encuentro en el que compartir ideas, experiencias, dudas e inquietudes, pero también para desarrollar actividades relacionadas con la escucha y la grabación de los sonidos que nos envuelven. 

 En la edición de este año, el World Listening Project, impulsor de la jornada, nos propone, de la mano de l’artista Raquel Castro, que reflexionemos sobre la idea de “The Unquiet Earth” (la tierra no silenciosa), más allá de la capacidad de escucha de las persones (infrasonidos, ultrasonidos...), teniendo en cuenta las energías que recorren la tierra (agua, vientos, vibraciones geológicas, migraciones…), con nuevas perspectivas y horizontes nuevos emergidos en este periodo de confinamiento y reducción de la actividad humana general. Una invitación a rehacer la conexión con el entorno y entre los seres vivos que habitamos un planeta que no es silencioso y que hay que escuchar.


Sábado 17 de julio. 19:30h.

Alameda (monumento obreros)

Puerto de Sagunto

 

 


Info: https://www.worldlisteningproject.org/world-listening-day-2021-the-unquiet-earth/

Vídeo-Presentación de: Raquel Castro (english)



Dia Mundial de l'Escolta / Día Mundial de la Escucha

Sagunt Territori Acústic_WLD2020




VALENCIÀ (Castellano debajo)

Un any més, i ja són 10, el World Listening Project (WLP) llança la seua convocatòria global per
 cel·lebrar el Dia Mundial de l’Escolta (World Listening Day) el pròxim dissabte 18 de juliol i Sagunt
 Territori Acústic ens afegirem a aquesta iniciativa organitzant una trobada per participar en aquest 
esdeveniment. La idea que proposa l’organització per reflexionar ha sigut el·laborada, en aquesta 
ocasió, per la vicepresidenta del Wild Sanctuary, Katherine Krause, i porta per títol, “The collective 
field” (“El camp colectivo”)

(Traducció pròpia del texto de la convocatòria)
Hi ha alguna cosa nova en marxa
El camp en si està canviant.
El mon de les criatures ho sap. El creatiu també.
I que significa escoltar ara?. Com expressem el que sabem?
Estigues alerta
Individualment i en concert
Hi ha santedat en això.
Enmig de noves condicions, viatja pel camp i explora
Per estímul i resposta
El ritme intern.
Com encaixa la teua cançó
dins del cor col·lectiu?

Els temps actuals ens han demanat a cadascun de nosaltres, individualment i en concert, que fem
 enrere, reflexionem i repensem el món que creiem conéixer, però com responem? Avivar l’experiència
 global compartida conté virtuts rejovenidora. Respecta aquest silenci momentani - però capta el que 
produeix. El camp col·lectiu us convida a expressar el seu recent viatge a través del que va ser, el que
 és, i el que serà evocat només en vagar cap a un nou territori. Resteu en silenci fins que ho sàpiguen.
 Despés parleu. Compartiu. Actueu. Com han estat transformats? Tots estem en l'espessor d’una 
nova era i estem escoltant el futur.

----------------------------------------------------

Per reflexionar i compartir impressions ens trobarem dissabte 18 de juliol a les 20h. a l’Alameda 
(junt amb el monument en honor al obrers morts en accident de treball).

CASTELLANO

Un año más, y van 10, el World Listening Project (WLP) lanza su convocatoria global para celebrar 
el Día Mundial de la Escucha (World Listening Day) el próximo sábado 18 de julio y Sagunt_Territori
 acústic nos sumaremos a esta iniciativa organizando un encuentro para participar este
 acontecimiento. La idea que propone la organización para reflexionar ha sido elaborada, en esta
ocasión, por la vicepresidenta de Wild Sactuary, Katherine Krause y lleva por título “The collective
 field” (“El Campo Colectivo”).




(Traducción propia del texto de la convocatoria)

Hay algo nuevo en marcha.
El campo en sí está cambiando.
El mundo de las criaturas lo sabe. El creativo también.
¿Y qué significa escuchar ahora?. ¿Cómo expresamos lo que sabemos?
Estate alerta.
Individualmente y en concierto,
Hay santidad en ello.
En medio de nuevas condiciones, viaja por el campo y explora.
Por estímulo y respuesta.
El ritmo interno.
¿Cómo encaja tu canción.
Dentro del coro colectivo?

Los tiempos actuales nos han pedido a cada uno de nosotros, individualmente y en concierto, que
 retrocedamos, reflexionemos y repensamos el mundo que creíamos conocer, pero ¿cómo 
respondemos? Avivar esta experiencia global compartida contiene dones de rejuvenecimiento.
 Respeta este silencio momentáneo - pero capta lo que produce. El Campo Colectivo les invita a 
expresar su reciente viaje a través de lo que fue, lo que es, y lo que será, evocado sólo al vagar hacia
 un nuevo territorio. Permanezcan en silencio hasta que lo sepan. Luego hablen. Compartan. Actúen.
 ¿Cómo han sido transformados? Todos estamos en la espesura de una nueva era, y estamos
 escuchando el futuro.


Para reflexionar y compartir impresiones nos encontraremos el sábado 18 de julio a las 20h. en la Alameda 
(junto al monumento en honor a los obreros fallecidos en accidente de trabajo).

Sons i Paisatges Sonors del Confinament / Sonidos i Paisajes Sonoros del Confinamiento.



VALENCIÀ/
Tens una gravadora de so?. 

Vols deixar constància dels sons que conformen 

el paisatge sonor del teu confinament?. 

Vols participar en la realització d’un arxiu sonor? 



En Territori Acústic volem reunir enregistraments d’aquests dies per confeccionar un arxiu 
obert que permeta recordar els sons i els silencis que aquests dies de confinament 
emergeixen en els nostres carrers. 


Ocells... campanes... aplaudiments...pluja… músiques...crits... aspiradores... rentadores... 
cops... maquinària 


També pots mirar d’enregistrar el silenci de la nit? 


Treu la gravadora o demana-la a alguna persona propera i deixa que escoltem el que 
escoltes aquests dies excepcionals. Col·loca-la a una finestra o balcó, deixa-la a la 
teua taula de treball o a la sala d’estar. I no oblides fer-li una foto des del darrere.


Demanem un arxiu d'àudio d’un mínim de 3 minuts. i un màxim de 10 (en format .wav o 
.aiff), una imatge (jpeg o altres) i un text amb la info de l’autor/a, títol, hora, lloc i comenta 
els sons que has gravat i digues quina és la teua impressió general de l’enregistrament 
(max. 200 paraules).


Posa-ho tot a una carpeta amb el teu nom i ens ho envies a través de www.wetransfer.com 
al nostre correu:  territoriacustic@gmail.com


I si prefereixes, envia’ns un vídeo fet amb el mòbil (vigila amb el vent i la intensitat del so). 
Compateix-lo via mail i en el text del correu ens escrius les teues impressions, el lloc i la data.


Tens temps fins al 31 de maig.


CASTELLANO/


¿Tienes una grabadora de sonido?.

¿Quieres dejar constancia de los sonidos que conforman 

el paisaje sonoro de tu confinamiento?. 

¿Quieres participar en la realización de un archivo sonoro ?.




En Territori Acústic queremos reunir grabaciones de estos días para confeccionar un archivo 
abierto que permita recordar los sonidos y los silencios que en estos días de confinamiento 
emergen en las calles silenciosas.


Pájaros... campanas... aplausos… lluvia...músicas… gritos...aspiradoras... lavadoras... 
golpes... maquinaria…


También puedes intentar grabar el silencio de la noche...


Saca la grabadora o pídesela a alguien cercano y deja que escuchemos lo que escuchas estos 
días excepcionales. Colócala en una ventana o balcón, déjala en tu mesa de trabajo o en tu 
sala de estar. 

Y no olvides hacerle una foto desde detrás.


Pedimos un archivo de audio de un mínimo de 3 min. y un máximo de 10 minutos (en formato 
.wav o.aiff), una imagen (jpeg u otros) y un texto con la info del autor/a, título, hora, lugar y 
comenta los sonidos que has grabado y dinos cuál es tu impresión general de la grabación 
(max. 200 palabras).


Ponlo todo en una carpeta con tu nombre y envíanoslo a través de www.wetransfer.com
nuestro correo electrónico: territoriacustic@gmail.com 


Y si prefieres, envíanos un video hecho con tu móvil (ten cuidado con el viento y la intensidad 
del sonido), compártelo vía mail y en el texto del mensaje nos escribes tus impresiones, el sitio 
y la hora.


Tienes tiempo hasta el 31 de mayo.

La sirena de Fàbrica: Patrimoni de la Comunitat Acústica / La sirena de Fábrica: Patrimonio de la Comunidad Acústica


VAL/ (Castellano más abajo)

El passat 16 d'abril a les 12:15 h del migdia haviem previst, de la mà de la Fundació de la Comunidad Valenciana de Patrimoni Industrial i Moviemnt Obrer de Port de Sagunt, l'enregistrament d'un dels sons més importants i estimats pels veïns d'aquest nucli urbà. Es tracta d'un so de gran valor històric, cultural, social y econòmic que, hui en dia, encara es pot escoltar al Port de Sagunt: la sirena de Fàbrica.

Aquest potent so tenia la funció d'assenyalar, de manera general, el moment del canvi de torn dels treballadors de la 'Compañía Siderúrgica del Mediterráneo', fundada l'any 1917. Amb l'inici de l'activitat de la CSM es va viure un moment d'expansió molt important i es van aixecar alguns dels edificis i construccions més significatives d'aquell periode com el Barri Obrer, la primera construcció de la Nau dels Tallers Generals, la reforma del "Economato" o les Oficines Generals. 

Amb el pas del temps i les generacions, la sirena de Fàbrica, que també va servir com alerta de bombardejos durant la Guerra Civil (1), ha ajudat a modelar i definir una manera de ser i de relacionar-se pròpia de la gent que ha viscut de i per a la industria siderometal·lúrgica. Així, aquest so, que es pot qualificar de Marca Sonora (2) perquè caracteriza i diferencia aquest nucli de la resta de municipis dels voltants, es converteix en element constitutiu de la "Comunitat Acústica" (3).

Amb una intenció molt similar al toc de campanes (4), es a dir: fer d'avis per tota la comunitat assenyalant els moments d'entrada i eixida de la feina (com de missa); aquest senyal acústic, que advertia d'una circumstància estrictament laboral (també sonava 15 minuts abans de l'hora justa com avís previ), es va convertir en un element vertebrador de l'activitat social i familiar del Por de Sagunt. La proximitat de les cases, tant dels eginyers com dels obrers, a la Fàbrica i la vinculació de totes les famílies a la CSM ajuda a entendre com la sirena marcava el ritme de la vida quotidiana de totes i cada una de les persones que romanien en l'àrea d'influència d'una sirena que, quan el vent ho afavoria, es podia sentir en nuclis propers com Canet d'En Berenguer o el raval de Sagunt

Després de la reconversió industrial dels anys 80 va deixar de sonar aquest element central del dia a dia de les persones que, al llarg de les seues vides, duna manera o l'altra, havien de seguir el ritme dels torns de la Fàbrica. Amb aquell silenci es perdia un so amb un gran valor significatiu i es transformava el paisatge sonor del Port de Sagunt fins que, ja en l'actualitat, la sirena es fa sonar com al començament de les visites guiades que organitza la Fundació al Forn Alt núm. 2.

Un so amb un marcat caràcter social i identitari

Aquest treball d'enregistrament de camp tracta d'assenyalar la importància i la simbologia que pot arribar a assolir aquest so pels veïns i veïnes del Port de Sagunt com a forma d'evidenciar el vincle indissoluble que hi ha entre la gent del Port i la indústria. I no només la sirena en si mateixa, perquè sirenes hi ha a molts parcs industrials. El que ens interessa destacar és el fet que aquell so d'aquella (també d'aquesta) sirena s'estenia (abans més que ara) per tots els racons del nucli urbà per marcar el ritme de la vida de totes les persones que vivien i treballaven al Port de Sagunt. Per això, el que hem volgut representar és la importància social i identitària que aquest so va anar guanyant, més enllà de l'us pròpiament industrial i laboral que se li atribueix en el seu origen.

Per aquest motiu, per fer el enregistraments es van seleccionar quatre punts representatius dels orígens d'aquest nucli urbà i significatiu tant des d'un punt de vista historic i urbanístic, com des de la perspectiva dels usos socials. Així vam triar l'Alameda, La Ciutat Jardí de La Gerència, la plaça de La Independència, al Barri Obrer i els jardins de l'Antic Sanatori.

En triar aquestes ubicacions volem traslladar les impressions que podien sentir els veïns i les veines quan la sirena irrompia als carrers i places fins a sis voltes al dia (a les 05:45 h i les 06 h, a les 13:45 h i les 14 h i a les 21:45 h i les 22 h).
  1. https://bombardeos.wordpress.com/defensa-de-sagunto/los-refugios/ 
  2. R.Murray Schafer. “El paisaje sonoro y la afinación del mundo”. p 28. Intermedio. Prodimag
  3.  Barry Truax. “Acoustic Communication”, (second edition) p.66. Ablex Publishing
  4.  Alain Corbin. "Les cloches de La Terre. Paysage sonore et culture sensible dans les campagnes au XIXe siècle" pp 161, 169. Éditions Albin Michel
 


CAST/

El pasado 16 de abril a las 12:15 h. del mediodía teníamos prevista, de la manos de la Fundación de la Comunida Valenciana de Patrominio Industrial y Memoria Obrera del Puerto de Sagunto, la grabación de uno de los sonidos más importantes y queridos para los vecinos y vecinas de este núcleo urbano. Se trata de un sonido de gran valor histórico, cultural, social y económico que, todavía hoy, se puede escuchar en el Puerto de Sagunto: la sirena de Fábrica.

Este potente sonido tenía la función d señalar, de manera general, el momento del cambio de turno de los trabajadores de la Compañía Siderúrgica del Mediterráneo, fundada en 1917. Con el inicio de la actividad de la CSM se vivió un momento de expasión muy importante y se levantaron algunos de los edificios y construcciones más significativas de aquel periodo, como el Barrio Obrero, la primera construcción de la Nave de los Talleres Generales, la reforma del economato o las Oficinas Generales. 

Con el paso de los años y las generaciones, el sonido de la sirena de la Fábrica, que también sirvió como alerta de bombardeos durante la Guerra Civil (1), ha ayudado a modelar y a definir una manera de ser y de relacionarse propia de la gente que ha vivido de y para la industria siderometarlúrgica. Así, este sonido, que se puede calificar de Marca Sonora (2) porque caracteriza y diferencia este núcleo urbano del resto de municipios de alrededor, que se convierte en elemento constitutivo de la 'Comunidad Acústica'(3).

Con una intención muy similar a la del toque de campanas (4), es decir: hacer de aviso para toda la comunidad de los momentos de entrada y salida del trabajo (como a misa); esta señal acústica, que advertía de una circustancia estrictamente laboral (también tocaba 15 minutos antes de la hora justa como aviso previo), se convierte en un elemento vertebrador de la actividad social y familiar del Puerto de Sagunto. La proximidad de las casas, tanto de los ingenieros como de los obreros, a la Fábrica y la vinculación de todas las familis con la CSM, ayuda a entender cómo la sirena marcaba el ritmo de la vida cotidiana de todas y cada una de las personas que vivían en el àrea de influencia de una sirena que, cuando el viento lo favorecía, se podía escuchar desde núcleos cercanos como Canet d'En Berenguer o el raval de Sagunto.

Tras la reconversión industrial de los 80 dejó de sonar este elementos central de la vida cotidiana de todas las personas que, a lo largo de sus vidas, de una u otra manera, tenían que seguir el ritmo de los turnos de fábrica. Con aquel silencio se perdía un sonido con un gran valor significativo y se transformó el paisaje sonoro del Puerto de Sagunto hasta que, ya en la actualidad, la sirena se hace sonar al comienzo de las visitas guiadas que organiza La Fundación al Horno Alto núm. 2.

Un sonido con un marcado carácter social y identitario

Este trabajo de grabación de campo trata de señalar la importancia y la simbología que puede llegar a alcanzar este sonido para los vecinosy vecinas del Puerto de Sagunto como forma de evidenciar el vínculo indisoluble que hay entre la gente del Puerto y la industria. Y no únicamente la sirena, porque sirenas hay en mucho parques industriales. Lo que nos interesa destacar es el hecho de que el sonido de aquella (y de esta) sirena se extendía (antes más que ahora) por todos los rincones de los barrios obreros para marcar el ritmo del dia a día y de la vida de todas las personas que vivían en el Puerto de Sagunto. Por eso, lo que hemos querido representar con este trabajo es la importancia social que este sonido fue ganando, más allá del uso industrial y laboral que se le atribuye en su origen.

Por este motivo, para hacer las grabaciones se seleccionaron cuatro puntos representativos de los orígenes de este núcleo urbano y significativos tanto desde el punto de vista urbanístico, como  desde las perspectiva de los usos sociales. Así, hemos escogido La Alameda, La Ciudad Jardín de La Gerencia, la plaza de La Independencia en el Barrio Obrero y los jardines del Antíguo Sanatorio.

Al escoger estas ubicaciones queremos trasladar las impresiones que podían sentir los vecinos y vecinas cuando la sirena irrumpia n calles y plazas hasta 6 veces al dia (a las 05:45 h y las 6 h, a las 13:45 h y las 14 h, a las 21:45 h y las 22 h)
  1. https://bombardeos.wordpress.com/defensa-de-sagunto/los-refugios/ 
  2. R.Murray Schafer. “El paisaje sonoro y la afinación del mundo”. p 28. Intermedio. Prodimag
  3.  Barry Truax. “Acoustic Communication”, (second edition) p.66. Ablex Publishing
  4.  Alain Corbin. "Les cloches de La Terre. Paysage sonore et culture sensible dans les campagnes au XIXe siècle" pp 161, 169. Éditions Albin Michel



Enregistraments / Grabaciones:

1- L'Alameda / La Alameda    
(Ángel Bereje)



2- Ciutat Jardí de La Gerència / Ciudad Jardín de La Gerencia 
(Jaime Giménez)






3- Plaça de la Independència (Barri Obrer) / Plaza de la Independencia (Barrio Obrero)
(Pedro Montesinos)




4- Jardins Antic Sanatori / Jardines Antiguo Sanatorio
(Giselle Blasco) 


Sirena Mix 
(els quatre enregistrament superposats / las cuatro grabaciones superpuestas)